Notícies

SIMON BOCCANEGRA

Us recordem que el proper dimarts 12 d'abril de 2016, a les 20.00 hores, tindrà lloc  l'estrena de l' òpera Simon Boccanegra  de G. Verdi.


Simon Boccanegra
Giuseppe Verdi

És una òpera en un pròleg i tres actes, amb música de Giuseppe Verdi, i llibret italià de Francesco Maria Piave, basat en el drama homònim d'Antonio García Gutiérrez. Va ser estrenada al Teatro La Fenice de Venècia, el 12 de març de 1857. La versió revisada, amb canvis en el llibret, obra d'Arrigo Boito, i canvis substancials en la partitura, va ser estrenada al Teatre La Scala de Milà el 24 de març de 1881. Estrena a Barcelona al Liceu de la primera versió el 31 de desembre de 1862 i de la segona versió el 3 de desembre 1959.Darrera representació al Liceu el 14 de gener 2009  i s'ha representat al Liceu un total de 33 vegades.
Pròleg
Paolo persuadeix Pietro a donar suport al nomenament de Simon Boccanegra com a dux de Gènova. Boccanegra aplega i accepta, pensant que amb el nou càrrec Fiesco acceptarà que puga veure la seua filla, a la que son pare manté empresonada justament per a impedir la unió d'aquesta amb el plebeu Boccanegra. Pietro expressa també el seu suport a Boccanegra. Apareix Fiesco, dolgut perquè la seua filla ha mort, no obstant no dóna la notícia de la mort a Boccanegra. Boccanegra s'acosta a Fiesco i li demana perdó. Aquest promet clemència només si Boccanegra li atorga la custòdia de la filla que Boccanegra va tenir amb Maria. Boccanegra li explica que aquesta filla va desaparèixer en estranyes circumstàncies. Boccanegra penetra en el palau de Fiesco i troba el cos sense vida de la seua estimada, fora el poble l'aclama com a nou dux.
Acte I
Escena 1
Vint-i-cinc anys després. El dux ha desterrat la majoria dels seus oponents polítics i ha confiscat les seues propietats. En el castell Grimaldi, Fiesco, per evitar ser descobert, usa el nom d'Andrea Grimaldi, i conspira junt amb altres enemics de Boccanegra, per destronar aquest. Fa anys, els Grimaldi van adoptar la filla de Boccanegra i néta de Fiesco, que es trobava recollida com a òrfena en un convent. La van anomenar Amelia, esperant que heretara la fortuna familiar, en haver estat desterrats els seus germans. Amelia espera el seu amant, Gabriele Adorno. Aquest fa la seua aparició, i Amelia l'avisa dels riscos que corre en participar en la conspiració. S'anuncia que el dux està a punt d'arribar. Amelia, tement que li siga arranjat un matrimoni forçat amb Paolo, urgeix Adorno a demanar la seua mà a son pare. Fiesco accepta però revela que Amelia és d'origen humil. Quan Adorno manifesta que això no és un impediment per a ell, Fiesco beneïx el matrimoni. Apareix Boccanegra. Perdona els germans exiliats d'Amelia, però aquesta refusa el matrimoni amb Paolo. Quan confessa a Boccanegra que és adoptada, ell s'adona que es tracta de la seua filla perduda. Finalment reunits, manifesten la seua alegria. Quan aplega Paolo, Boccanegra li nega el permís per al projectat matrimoni. Enfurismat, Paolo decideix raptar Amelia.
Escena 2
Sessió del Senat. El dux és interromput pel so de la multitud que demana el cap de Boccanegra. Ordena que s'obrin les portes i la gentada penetra arrossegant Adorno. Adorno confessa haver assassinat Lorenzino per l'intent de rapte d'Amelia, ordenat per un oficial desconegut. Adorno creu que es tracta de Boccanegra i està a punt d'atacar-lo quan apareix Amelia i atura la baralla. Boccanegra arresta a Adorno. Bocanegra arriba a la conclusió que l'autor de l'intent de rapte ha estat Paolo, i obliga a tothom, fins i tot al mateix Paolo, a maleir al culpable.
Acte II
Paolo i Fiesco discuteixen els plans per a assassinar Boccanegra, però Fiesco hi refusa. Paolo li diu a Adorno que Amelia és amant del dux, amb l'esperança que Adorno assassinarà Boccanegra. Amelia apareix, i Adorno l'acusa d'infidelitat. Ella declara que només estima a Adorno, però no explica que Boccanegra és son pare perquè la família d'Adorno va ser assassinada pel dux. Adorno s'amaga en aparèixer Boccanegra. Amelia manifesta a Boccanegra que estaria disposta fins a morir per Adorno. Boccanegra es compromet a perdonar-lo. Beu d'una botella de vi enverinada i cau adormit. Adorno intenta matar-lo, però Amelia l'atura. Boccanegra es desperta i revela que Amelia és la seua filla. Adorno demana perdó i promet lluitar pel dux.
Acte III
Paolo és condemnat a mort per liderar la conjura contra el dux. Fiesco ha estat posat en llibertat. Paolo confessa a Fiesco que ha enverinat Boccanegra. Fiesco es plega davant de Boccanegra, que és moribund. Boccanegra reconeix el seu vell enemic, però és feliç de dir-li que Amelia és la seua néta. Fiesco sent un gran remordiment i confessa a Boccanegra l'enverinament. Adorno i Amelia, recentment casats, troben el pare i l'avi reconciliats. Boccanegra demana que Adorno siga nomenat el seu successor, i després mor, Fiesco proclama el nou dux.
 
Dramaturgia

En aquesta producció, José Luis Gómez opta per deixar l'essència i prescindir de l'accessori. L'essencial són els personatges i el cant que expressa els seus sentiments. L'escenografia és molt sòbria i subratlla eficaçment la presència escènica dels cantants i la importància del seu cant. Gómez ho fa amb una força i amb una elegància admirables. L'escenografia de Carl Fillon a més ho fa possible. Aquesta escenografia opta per una posada en escena distanciada de qualsevol referent historicista que pogués distorsionar el valor universal del sentit de l'obra. Amb aquesta mateixa orientació el vestuari d'Alejandro Andújar es caracteritza pel següent: primer, identifica la classe social i el rang dels personatges; segon, inclou el vestuari d'èpoques molt diferents per subratllar la universalitat del tema de l'obra. I, tercer, estilitza el vestuari que inclou algun homenatge als vestits de la Revolució Francesa que, per a Verdi,  havia de ser necessàriament el referent republicà  més valuós.
Pel que fa a la direcció d'actors, José Luis Gómez els assigna gestos tan sobris com significatius: el caràcter de víctima innocent de Simon Boccanegra que obra els seus braços en creu, o la tendresa entre els vells enemics -Boccanegra i Fiesco- que mostra la grandesa d'aquests personatges o la imponent presència escènica de Boccanegra que és al centre -personal i moral- de tota l'obra.

És una coproducció del Gran Teatre del Liceu i Grand Théâtre de Genève.

En aquesta òpera comptarem amb la direcció musical del mestre Massimo Zanetti i amb les veus de Leo Nucci/Plácido Domingo/Giovanni Menoni, Barbara Frittoli/Davinia Rodríguez, Fabio Sartori/Ramón Vargas, Vitalij Kowaljow/Ferruccio Furlanetto, Àngel Òdena/Elia Fabbian, Damià del Castillo i Francisco Vas. També comptarem amb l'Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu (Directora Cor: Conxita Garcia).

Aquesta òpera també es representarà els dies:

22, 23, 25, 26, 28 i 29 d'abril de 2016 a les 20:00 hores
17 d'abril de 2016 a les 17:00 hores