Notícies

MARIA STUARDA

Us recordem que el proper divendres, 19 de desembre de 2014, a les 20.00 hores, tindrà lloc l’estrena de l’òpera Maria
Stuarda de G. Donizetti.

Gaetano Donizetti: Maria Stuarda
Maria Stuarda és un tragèdia lírica en tres actes. Llibret italià de Giuseppe Bardari, basat en la traducció italiana d’ Andrea Maffei de Maria Stuart (1800) de Friedrich von Schiller. Música de Gaetano Donizetti.  Fou estrenada el 30 de desembre de 1835 a La Scala de Milà.  Estrenada a Barcelona, al Teatre Principal, el 25 de febrer de 1843. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 5 de gener de 1969. Darrera representació al Liceu el 24 de novembre de 2003, en versió concert. Forma part de l’anomenada trilogia Tudor (al costat d'Anna Bolena i Roberto Devereux), les òperes que Donizetti va compondre entorn de la figura d’ Elisabet I d’Anglaterra. El 1834 es va estrenar al San Carlo de Nàpols una versio titulada Buondelmonte, amb un llibret modificat de Pietro Salatino, perquè la censura no va permetre la seva estrena.
Com moltes altres òperes de l'època, Maria Stuarda va tenir inconvenients amb la censura napolitana. Donizetti la va compondre per encàrrec del Teatre San Carlo de Nàpols, amb l’ajut del llibretista, Bardari, inexpert. Però durant l’assaig general, el 1834, va rebre l'ordre de canviar el text per eliminar qualsevol referència a la disputa entre Elisabet I d'Anglaterra i Maria Stuart, però també per evitar referències a representar sagraments religiosos a un teatre. A la Itàlia de l’època, i a molts altres països, estava absolutament exclosa la representació religiosa com a fet teatral. A Nàpols, malgrat ser el regne més pròsper d’Itàlia, tenia una gran inestabilitat política, per les constants revoltes i la repressió política.
El tema de l’òpera es basa en les vides de Maria, Reina d'Escòcia i la seva cosina Elisabet I d'Anglaterra. En prohibir el rei la representació de l'obra, Donizetti va respondre traient trossos de la seva composició per a l'ús en un treball posterior, Buondelmonte. La soprano Maria Malibran va forçar una estrena a La Scala, però a Milà, dominada pels austríacs, es reforçà la prohibició i s’obligaren més alteracions al llibret. Adonant-se de la impossibilitat de seguir la seva carrera a Itàlia, es plantejà una estrena a Londres, però la mort de Malibran (a l'edat de 28 anys) el 1836 anul•là el projecte. Amb l'excepció d'unes quantes produccions de la versió Buondelmonte, l'obra va quedar oblidada fins al 1958, quan una producció a Bèrgam, el poble natal de Donizetti, va portar el treball original a la popularitat.
El 1865, Maria Stuarda tornava al Teatre San Carlo, en aquest ocasió amb el seu llibret original; la dinastia Borbó ja no regnava a la ciutat.

ARGUMENT
A la cort d’Elisabeth d'Anglaterra, l'ambaixador francès ha proposat un casament de la reina amb el rei de França. S'ha celebrat un torneig al seu honor.
ACT I
Apareix a escena la reina Elisabeth, qui té sentiments contrariats. El casori amb el rei francès seria de gran ajuda en el panorama polític internacional, però Elisabeth està enamorada del comte Leicester i no vol renunciar a casar-se amb ell.
Talbot, catòlic en secret (en lloc d'anglicà, església de la qual és cap la reina d'Anglaterra – Elisabeth), es dirigeix a la reina confiant en que el bon ambient que es viu a la cort serà l'idoni per a demanar clemència per a Maria Stuarda, que porta molts anys empresonada. Lord Cecil, però, li recorda que no se’n poden refiar. La reina no rep la petició amb gaire entusiasme; és més, està disposada a executar-la si es confirma que Leicester està enamorat d'ella.
Entra, llavors, Leicester i la reina, per a posar-lo a prova, li demana que comuniqui a l'ambaixador francès que accepta la boda amb el seu rei, esperant que Leicester doni mostres de gelosia, però el comte no manifesta cap emoció i la reina, és clar, s'indigna.
Quan la reina marxa, Leicester parla amb Talbot, qui li dóna notícies i un retrat de Maria, a la que Leicester estima. Leicester afirma que lluitarà fins a morir, per tal d’ alliberar-la.
La reina ha escoltat les últimes paraules i Leicester ha de donar-li la carta de Maria en que demana una audiència amb la reina. Com que Leicester assegura que no l'estima, la reina accedeix a l'entrevista demanada per Maria, però segueix sospitant sobre l'enamorament de Leicester, perquè la seva actitud de constant insistència en favor de la presonera, li fa pensar que està realment enamorat d'ella.
ACT II
Ens ubiquem al castell de Fotheringay, Maria es passeja amb la seva confident i amiga Anna. Maria troba a faltar els seus anys feliços com a reina de França i lamenta el seu forçat exili. Se senten sons de caça i Maria es posa nerviosa sabent que, tal vegada, es trobarà amb la reina. Entra Leicester qui li comunica que la reina ha accedit a l'entrevista i li aconsella a Maria que es mostri el més humil possible, cosa que la Stuarda lamenta, encara que valora molt el risc que ha assumit Leicester intercedint davant la reina. Leicester a l’acabar el diàleg, li confessa el seu amor.
L'entrevista entre les dues reines no pot començar pitjor; nerviosa, la reina actua, davant de Maria, de manera altiva i, encara que aquesta s'humilia, Elisabetta li recorda els seus antics delictes i l'insulta. Intervé Leicester aconsellant moderació i Elisabetta també tracta al comte amb sarcasme. Finalment, Maria no pot aguantar més humiliacions i dirigint-se a la reina, li recorda que és filla de la reina il•legítima (des del punt de vista catòlic) Anna Bolena.  Elisabeth fa arrestar a Maria i pren les mesures necessàries per a executar-la, amb gran satisfacció de Lord Cecil, qui sempre havia recomanat eliminar-la.
ACT III
Primer quadre
Ens trobem a l'estudi de la reina. Lord Cecil pressiona a Elisabeth, que encara dubta, perquè signi la sentència de mort. Però en veure entrar a Leicester, que no pot amagar l’amor per Maria, la reina Elisabeth decideix signar-la. El comte demana clemència, però la reina es mostra inflexible i li ordena, a més, que assisteixi a l'execució.
Segon quadre
Es desenvolupa al castell de Fotheringay; Maria està preocupada per les conseqüències que pot tenir el seu incident amb la reina per a Leicester. Arriba Talbot qui, com a sacerdot catòlic, es mostra disposat a escoltar-la en confessió. Maria es confessa i, així, se sent alleujada. Durant la confessió creu veure l’aparició del fantasma del seu marit, anomenat Arrigo pel llibretista.
Tercer quadre
Es desenvolupa a la sala annexa al patíbul. La fidel Anna ha reunit als amics de Maria que s'horroritzen quan veuen el patíbul preparat. Arriba Maria i entona una emotiva pregària que tots segueixen, i amb la qual els calma.
Llavors, deixa un record a la seva amiga Anna i quan entra Lord Cecil dient que li serà concedit un últim desig demana que Anna la pugui acompanyar fins al patíbul, i fa saber que perdona a Elisabeth. Entra Leicester desesperat, mentre una segona canonada anuncia l’execució. Maria li diu que la seva fortalesa serà el millor suport en el moment de la mort. Maria marxa cap a la seva execució.
 
Aquesta òpera també es representarà els següents dies:

21,23,27,29 i 30 de desembre de 2014 i 2,3,7,8 i 10 de gener de 2015.