Notícies

LUCIO SILLA

Us recordem que el proper divendres, 21 de juny de 2013, a les 20.00 hores, tindrà lloc l’estrena de l’òpera “Lucio Silla” de W.A. Mozart.


Wolfgang Amadeus Mozart: Lucio Silla

         Lucio Silla (1772), escrita per Mozart als setze anys, respon al model de prestigi de l’opera seria, habitual a l‘Europa del segle XVIII, generalment caracteritzada per arguments d’inspiració clàssica, orientats a expressar un valor moral relacionat amb l’exercici del poder i amb un final feliç que confirma l’encert de la decisió virtuosa. 
         Silla (dictador de Roma, després la primera guerra civil que l’havia enfrontat a Marius) vol casar-se amb Giunia, filla del difunt Marius. Giunia, però, s’hi nega tant per fidelitat al seu pare com per fidelitat amorosa al senador Cecilio, que creia mort però que ha tornat de l’exili. L’òpera està dedicada a mostrar tant la violenta reacció del dictador al refús de Giunia, com la irreductible voluntat dels seus enemics polítics d’oposar-se a la tirania.
         L’actitud inicial de Silla, aconsellat pel tribú Aufidio, és la de forçar Giunia a acceptar el casament (acte I), però, posteriorment (acte II), opta per presentar-ho com un afer d’estat que reconcilia les dues faccions enfrontades en la guerra civil, gràcies al doble casament d’ ell amb Giunia, i de la seva germana Celia amb Cinna, cap de l’oposició política. Un oferiment, però, que troba l’oposició frontal de Giunia, de Cinna i de Cecilio. 
         Paral•lelament, els enemics de Silla radicalitzen la seva determinació de derrocar-lo. Primer, Cinna fa possible que els dos amants (Giunia i Cecilio) es retrobin en un clima de conspiració contra el dictador (acte I) i, posteriorment, afirmen la seva voluntat de matar-lo: primer s’ho proposa Cecilio, però Cinna creu més segur que Giunia es casi amb Silla i que el mati en el llit nupcial i, finalment, és Cinna qui decideix matar ell mateix el tirà (acte II). Al Senat, quan Silla comunica el doble casament, la rebel•lió esclata  (acte III) amb l’ intent d’assassinar Silla, intent que acaba amb l’empresonament dels conspiradors, els quals, ja a la presó, mantenen les seves lleialtats en un clima d’amenaçadora derrota. En l’escena final, Silla, davant tots els personatges i els senadors, de manera inesperada, perdona els conspiradors, permet el casament de les dues parelles, abdica del seu poder i torna la llibertat a Roma.
         L’estructura musical de l’opera seria es caracteritza, sobretot, per unes àries precedides d’un recitatiu (moment en què es produeix l’acció dramàtica) i que expressa el sentiment del personatge. I aquest és segurament el plaer estètic més impressionant d’aquesta extraordinària música de Mozart: identificar el sentiment de l’ària —esperança, còlera, venjança, crueltat o tendresa— i contemplar com la música, i especialment la coloratura, l’expressa meravellosament. 

La dramatúrgia de Claus Guth per a Lucio Silla
         El caràcter d’òpera seria del Lucio Silla de Mozart sembla associat a unes característiques que l’allunyen del model habitual de l’òpera romàntica. L’espai (escenografia i vestuari) produeix un efecte d’autenticitat sense intentar ser mai una adaptació de l’òpera a una altra època.  Però el que defineix millor l’estil de Claus Guth és la voluntat de mostrar plàsticament el sentit de cada escena: la trobada de Cecilio i Cinna a la primera escena se situa entre figurants que recorden els sense sostre, com subratllant el caràcter marginal dels dos personatges. I l’espai del poder que regeix i domina Lucio Silla sembla evocar les clavegueres del poder, sense cap refinament que compensi l’arbitrària violència dels poderosos i, certament, molt lluny de la convencional brillantor amb què habitualment es representen aquestes obres del segle XVIII situades en ambients clàssics.
         Però segurament el més singular d’aquesta producció de Claus Guth és la manera com il•lustra les àries da capo amb un moviment escènic que reprodueix el que passa per la ment del personatge en aquella escena i que el text i la música de Mozart expressen. A això es pot deure possiblement que el desenllaç de l’òpera es mostri com una decisió colèrica i forçada de Silla, que se sent derrotat per la determinació d’uns ciutadans que estan decidits a no cedir i que prefereixen morir a sotmetre’s a la tirania.


En aquesta òpera contarem amb la direcció musical del mestre Harry Bicket i amb les veus de Kurt Streit / Alessandro Liberatore, Patricia Petibon / Laura Aikin, Silvia Tro Santafé / Marina Comparato, Inga Kalna / Iano Tamar, Ofelia Sala / María José Moreno i Antonio Lozano. També contarem amb l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.


Aquesta òpera també es representarà els següents dies:

22, 26 i 28 de juny; 1, 2, 4, 5 i 6 de juliol de 2013 a les 20:00h
7 de juliol de 2013 a les 17:00h