Notícies

LES CONTES D'HOFFMANN

Us recordem que el proper dilluns, 4 de febrer de 2013, a les 20.00 hores, tindrà lloc l’estrena de l’òpera “Les contes d’Hoffmann” de J. Offenbach.

 
Jacques Offenbach: Les contes d’Hoffmann
E.T.A. Hoffmann (Konigsberg 1776-Berlin 1822) va escriure uns contes que sintonitzaven perfectament amb els gustos romàntics i amb l’interès popular pels arguments fantàstics. En aquests contes sovint es feia referència al cant i això decidí Jacques Offenbach a convertir en òpera una obra de teatre basada en els seus contes. L’òpera (pròleg, tres actes i epíleg) es situa en una taverna de Nuremberg i la protagonitza el mateix Hoffmann enamorat de Stella (una cantant d’èxit) que compta amb l’ajuda de l’estudiant Nicklausse i l’hostilitat del conseller Lindorf que li disputa l’amor de Stella. Al pròleg, la Musa de la poesia es queixa que Hoffmann dediqui el seu temps a Stella en detriment de la seva feina d’escriptor, i s’acaba, a l’epíleg, amb la promesa d’Hoffmann de viure només per a la literatura. A la fi del pròleg, Hoffmann declara que veu a Stella com una síntesi de tres dones que ha estimat i proposa als presents d’explicar-los aquests tres amors, els quals tenen en comú la frustració amorosa del protagonista, la protecció del seu criat Nicklaus i la presència d’una força diabòlica (Lindorf, Coppélius, Miracle i Dapertutto que canta un mateix baríton) que destrueix les possibilitats de Hoffmann d’estimar i ser estimat.
El primer conte (L’home de sorra) el protagonitza Olympia, una nina mecànica creada per l’inventor Spalanzini, de la qual està enamorat Hoffmann sense adonar-se que és un autòmat. Olympia canta i balla mecànicament, fins que  Coppélius (constructor dels ulls de la nina) la destrueix per venjar-se de Spalanzini que l’ha estafat. Aleshores, Hoffmann s’adona que s’ha enamorat d’una nina mecànica i fuig entre les burles dels convidats.
El segon conte  (El conseller Krespel) el protagonitza Antònia, filla del luthier Crespel i d’una cantant que tenia una malaltia que li impedia cantar si no volia morir. Antònia ha heretat la malaltia. Hoffmann l’estima i, quan entén la situació li fa prometre que no tornarà a cantar, però el demoníac doctor Miracle la convencerà que canti, després de fer-li escoltar la veu de la seva mare morta i Antònia morirà. Hoffmann fuig, acusat per Crespel d’aquella mort.
El tercer conte (Les aventures de la nit de Sant Silvestre) el protagonitza una cortesana, Giulietta, i es situa a Venècia. Aquí el personatge demoníac és Dapertutto que vol robar l’ànima de Hoffmann amb l’ajuda de Giulietta a la qual suborna amb un brillant. Per això Giulietta demana a Hoffmann que s’apoderi de la clau del seu apartament que té Schlemil, un amant de Giulietta, i que, en resistir-s’hi, acabarà ferit per Hoffmann en un duel. Els incidents aleshores es multipliquen i, finalment, deixen Hofmann, que ha perdut la seva ànima, sense control de la situació. Quan s’adona que els invitats es burlen d’ell i que Giulietta el menysprea, avergonyit, fugirà.

La dramatúrgia de Laurent Pelly  per a Les contes d’Hoffmann.

La producció que signa Laurent Pelly manté l’atractiu de les melodies però les integra en una lectura de Les contes d’Hoffmann molt més fidel a l’original, és a dir, sense maquillar ni atenuar tota la bellíssima força dramàtica d’aquesta òpera. 
L’aportació de Pelly consisteix a dotar a Hoffmann de món interior i de fer així que el que li passa al protagonista no sigui una mera acumulació d’incidents en  què la màgia diabòlica hi juga un paper gairebé només efectista, sinó una impactant experiència en què les frustracions amoroses que són a la base dels tres contes, el converteixen en un personatge angoixat i fan d’aquesta òpera una de les més brillants expressions del geni romàntic.
         Per fer-ho possible, Laurent Pelly ha treballat amb l’escenografia de Chantal Thomas, la il•luminació de Joël Adam i el vestuari creat pel mateix Laurent Pelly, per crear un espai sobri i sever però alhora dotat d’una mobilitat i d’una energia perfectament adequada al que sentim sobre l’escena: l’escenografia articulada dota les escenes de la necessària continuïtat i confereix unitat del relat, els efectes màgics es mantenen sense amagar el caràcter de truc enganyós de l’original i la perspectiva de l’obra és la del protagonista que dota de sentit i intensitat a aquesta magnífica producció de Les contes d’Hofmann  que signa un dels directors d’escena més aplaudits i valorats al Liceu.
En aquesta òpera comptarem amb la direcció musical del mestre Stéphane Denève i amb les veus de Susana Cordón, Kathleen Kim, Natalie Dessay/Eglise Gutiérrez, Tatiana Pavlovskaya, Michèle Losier/Gemma Coma-Alabert, Salomé Haller, Michael Spyres/Ismael Jordi, Laurent Naouri/Oren Gradus, Manel Esteve, Carlos Chausson, Issac Galán, Francisco Vas, Alex Sanmartí i Airam Hernández. També contarem amb l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.


Aquesta òpera també es representarà els següents dies:

5, 7, 11, 12, 14, 16, 19, 20 i 23 de febrer de 2013 a les 20:00h
17 de febrer de 2013 a les 17:00h