Notícies

LA VALQUIRIA

Li recordem que el proper dilluns, 19 de maig de 2014, a les 19.00 hores, tindrà lloc l’estrena de l’òpera La Valquíria de R. Wagner.



Richard Wagner: La Valquíria
L’anell del nibelung té un argument, escrit pel compositor, centrat en el personatge de Siegfried, l’heroi sense por que només podrà ser vençut, a traïció, per l’obstinada voluntat de poder dels déus i dels homes. L’argument és mitològic. Wagner optà per la mitologia germànica perquè volia un art genuïnament alemany, però utilitza la mitologia per expressar una qüestió present a la filosofia de l’època: la incerta viabilitat d’un home superior als altres, lliure, amb una noblesa sense malícia, i no sotmès a les servituds gregàries del poder i de l’or. L’anell del  nibelung és precedit pel pròleg (L’or del Rin), la història de l’origen (La Valquíria), la glòria (Siegfried) i la derrota (El capvespre dels deus) d’aquest heroi.
Molt temps després del que succeí al pròleg (L’or del Rin), La valquíria inicia, pròpiament, la història de Siegfried. Aquest heroi és fill de Siegmund i Sieglinde, que s’han estimat amb un amor tan intens que, d’acord amb l’estètica romàntica, els ha fet transgredir totes les regles: un amor adúlter (Sieglinde està casada amb el malvat Hunding) i incestuós (Siegmund i Sieglinde, fills de Wotan, són germans bessons). D’aquest amor naixerà Siegfried.
L’obra s’inicia quan Siegmund s’ha de refugiar a la casa de Hunding i Sieglinde perquè el persegueixen. Sieglinde l’acull i els dos s’enamoren, però Hunding acaba desafiant  Siegmund a un duel a vida o mort. Siegmund ha de lluitar en inferioritat de condicions perquè està desarmat però Sieglinde el du a l’arbre on hi ha una espasa que només un heroi pot extreure del tronc. Siegfried arrenca l’espasa, es revela així com l’heroi excepcional que és i els amants, aleshores, fugen. Wotan, que ho veu, encomana a Brünnhilde (una valquíria, una de les guerreres verges que acompanyen els herois morts al Valhalla) que els protegeixi perquè vol servir-se de Siegmund per recuperar l’anell del nibelung que li dona tot el poder. Però Fricka (muller de Wotan i deessa del matrimoni) s’oposa a aquest designi i aconsegueix que Wotan li prometi que castigarà Siegmund amb la mort. Wotan, molt a contracor, mana a Brünnhilde que el mati. La Valquíria, en conseqüència, invita Siegmund a acompanyar-la al Valhalla on hi reposen els herois caiguts, però Siegmund s’hi nega perquè això comportaria abandonar Sieglinde. Impressionada per aquesta actitud, Brünnhilde decideix, malgrat tot, protegir-lo. No pot salvar-li la vida perquè Wotan trenca l’espasa quan Siegmund s’enfronta a Hunding, però Brünnhilde, aleshores, aconsegueix que Sieglinde, que espera un fill de Siegmund, pugui fugir i salvar així l’infant. Aquest infant és Siegfried.
 
Wotan, finalment, castiga la desobediència de Brünnhilde i la condemna a dormir dalt d’una roca, rodejada de flames, fins que l’alliberi l’amor i el coratge d’un heroi sense por. El comiat de Wotan identifica, musicalment, que aquest heroi serà Siegfried.

La dramatúrgia de Robert Carsen per a La Valquíria
El plantejament que va fer Robert Carsen per a L’or del Rin té una esplèndida continuïtat a La Valquíria: la sobrietat de l’escenografia, la identificació d’alguns personatges amb grups socials fàcils de reconèixer, la qualitat dramàtica en la direcció d’actors, la força expressiva de la il•luminació, la fidelitat a l’esperit de l’obra wagneriana i, encara, la impecable adaptació a la sensibilitat contemporània.
 
També cal destacar l’ús de la llum, no només per subratllar el protagonisme d’alguns personatges d’una escena sinó, sobretot, per revelar l’estat d’ànim lluminós o opac dels protagonistes. I també una de les qualitats principals de la producció: la tensió sostinguda en totes les escenes que revela la força dramàtica que caracteritza, de l’inici a la fi, La Valquíria. 

El resultat de totes aquestes característiques és especialment a La Valquíria excel•lent.
 
En aquesta òpera contarem amb la direcció musical del mestre Josep Pons i amb les veus d’Anja Kampe/Eva Matia Westbroek, Klaus Florian Vogt/Frank van Aken, Iréne Theorin/Catherine Foster, Albert Dohmen/Greer Grimsley, Eric Halfvarson/Ante Jerkunica, Mihoko Fujimura/Katarina Karnéus, Daniela Köhler, Maribel Ortega, Sonja Mühleck, Kai Rüütel, Pilar Vázquez, Ana Häsler, Anna Tobella i Kismara Pessatti. També contarem amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.


Aquesta òpera també es representarà els següents dies:

22, 23, 27, 28 i 30 de maig i 3 de juny de 2014 a les 19h
25 de maig de 2014 a les 17h
31 de maig de 2014 a les 18h