Notícies

LA TRAVIATA

Giuseppe Verdi: La Traviata.


Opera en tres actes. Libret de Francesco Maria Piave basat en La dame aux camélias d’ Alexandre Dumas fill. Música de Verdi.
Estrenada el 6 de març de 1853 al Teatro La Fenice, i al Liceu el 25 d’octubre de 1.855. Darrera representació al Liceu,el 16 de gener de 2002.

ARGUMENT
L’acció té lloc a París al segle XIX.

Acte I. A l’apartament de Violetta
Violetta Valéry, una coneguda cortesana, ha organitzat una festa per celebrar la seva recuperació d’una greu malaltia. Gastone de Letorières presenta Alfredo Germont a la seva jove i tímida amiga, i assabenta Violetta que ha trucat cada dia interessant-se per la seva salut. Afalagada, Violetta deixa clar que el seu protector, el baró Douphol, no ha mostrat la mateixa preocupació. El baró se sent immediatament gelós del nou convidat.
S’anuncia el sopar i Gastone crida el baró perquè proposi un brindis. Mentre que el baró ho refusa, Alfredo en canvi és persuadit per fer-lo.
Una banda comença a tocar a l’habitació contigua i Violetta convida els assistents a ballar, però de sobte empal•lideix i flaqueja. La malaltia ha retornat. La resta dels convidats surten de l’habitació, però Alfredo s’hi queda. Busca l’oportunitat de confessar a Violetta que durant més d’un any l’ha estimada en la distància. Ella riu i afirma que, veritablement, l’amor mai no l’ha conegut i que per tant no l’hi pot correspondre. Desanimat, en el moment d’anar-se’n Violetta li proposa un tracte: li ofereix una camèlia amb la condició que l’hi torni quan s’hagi marcit, és a dir, l’endemà.
Al capvespre els convidats s’acomiaden. Violetta, sola, està destrossada; la declaració d’amor d’Alfredo l’ha commogut profundament, tot i tenir el convenciment que la seva vida està destinada a ser breu i dedicada a la recerca del plaer. Però la veu d’Alfredo la persegueix.
ACTE II. Escena 1. Una casa a prop de París
Han passat tres mesos des que Violetta va conèixer Alfredo i se n’ha enamorat profundament. Renunciant al seu passat de cortesana, s’han instal•lat a Bougival, al camp, als afores de París. Però Alfredo no és ric i Violetta, en secret, ha començat a vendre les seves pertinences per mantenir-se. Alfredo se n’assabenta a través d’Annina, la donzella de Violetta, i marxa a la ciutat per aconseguir diners i recuperar-les.
 
Flora Bervoix, una vella amiga de la classe marginal, ha convidat Violetta i Alfredo a una festa aquella nit a París. Violetta, orgullosa, declina la invitació.
 
Una visita inesperada és anunciada: Giorgio Germont, el pare d’Alfredo. Acusa asprament Violetta d’haver arruïnat el seu fill. Insultada i trista, Violetta li deixa veure els resguards de la venda de les pertinences i ell modera el to. Tot i així pretén obtenir un sacrifici d’ella; l’escàndol de la relació del seu fill amb una cortesana embruta el nom de la família i posa en perill el respectable matrimoni de la germana d’Alfredo. Li demana que abandoni el seu fill. Violetta, desconsolada, intenta explicar-li l’immens amor que sent per Alfredo, malgrat saber que la malaltia la privarà de gaudir de gaires anys de felicitat. Germont l’escolta amablement però es manté ferm. Amb una impecable educació li recalca que la seva relació mai no serà acceptada en societat i que està inevitablement condemnada. Finalment ella accepta. Li demana que estigui al costat del seu fill per donar-li consol i comença a escriure una carta al baró Douphol. Germont marxa.
 
Annina va a París per lliurar la carta i Violetta, mentrestant, n’escriu una altra per a Alfredo, el qual la sorprèn en tornar inesperadament. Confosa i desesperada, es veu obligada a acomiadar-se d’Alfredo, que no pot entendre el motiu d’aquest rampell emocional.  Ella deixa la casa amb un pretext, però s’assegura que la carta arribarà a Alfredo.
 
En la carta, Violetta li explica que l’abandona per tornar a la seva vida anterior i amb el seu amant, el baró Douphol. Com Violetta li va demanar, Germont intenta consolar Alfredo , però aquest s’adona de la invitació a la festa de Flora i, desesperat, marxa cap a París decidit a trobar Violetta.
 
ACTE II. Escena 2. Apartament de Flora a París
Flora no repara en les despeses a l’hora de celebrar la festa: Gastone s’ocupa de l’entreteniment i ella espera Violetta com a convidada d’honor. L’amant de Flora, el marquès d’Obigny, explica a ella i al seu amic, el doctor Grenvil, que Violetta ha deixat Alfredo i que hi assistirà amb el baró. Gastone arriba amb el seu seguici per entretenir els convidats.
 
De sobte apareix Alfredo, aparentment sense preocupar-se de Violetta, que arriba de bracet del baró. Els convidats inicien una partida de cartes que es converteix en una batalla hostil entre Alfredo i el baró Douphol. Quan s’anuncia el sopar, Violetta demana a Alfredo que es quedi per parlar amb ella.

Ferit i enfadat, Alfredo l’acusa. Desesperada, Violetta menteix i diu que està enamorada del baró. Alfredo, furiós, crida els convidats i intenta públicament pagar-li els seus serveis llançant-li a la cara el que ha guanyat al baró.
 
Els convidats ho veuen astorats i Giorgio Germont arriba a temps de ser testimoni de l’escena. Renega del seu fill i el baró llença el guant a Alfredo, tot desafiant-lo a un duel. La brillant carrera de Violetta com a cortesana ha arribat a la seva fi.

ACTE III. Habitació de Violetta uns mesos més tard
La tuberculosi que ha marcat la seva vida s’ha apropiat de Violetta, la qual, abandonada pels seus amics i protectors, és a prop de morir. Amb els agutzils a la porta, és atesa tan sols per Annina i el doctor Grenvil, que fa el que pot per alleugerir la seva pena. Ella contínuament rellegeix una carta de Giorgio Germont; Alfredo ha fugit de França després de ferir el baró en el duel, però el pare assegura a Violetta que Alfredo ja és conscient del seu sacrifici i que aviat tornarà a casa. Però s’acaba el temps i Violetta només desitja mantenir-se viva fins quan ell arribi.
 
Fora, tot París celebra el Carnaval, i els cants de la multitud s’escolten des de l’apartament de Violetta. De sobte Annina la prepara per a l’arribada d’Alfredo. Els amants s’abracen i es perdonen mútuament, però tot i l’alegria de tornar a veure Alfredo, no es pot salvar. A les portes de la mort, ella li dóna un retrat seu perquè la recordi. Ple de remordiments, Giorgio Germont, que també ha arribat, suplica a Violetta el perdó. Ella mor.