Notícies

LA SONNAMBULA

Us recordem que el dilluns, 27 de gener de 2014, a les 20.00 hores, tindrà lloc l’estrena de l’òpera La sonnambula de V. Bellini

Vincenzo Bellini: La sonnambula

         Amina, una noia orfe que ha criat la molinera Teresa, està a punt de casar-se amb el seu estimat Elvino i tota l’òpera està destinada a explicar les dificultats que els dos enamorats hauran de superar fins arribar al final feliç. Aquestes dificultats són, bàsicament, dues: la primera és Lisa, enamorada també d’Elvino, que interfereix en la relació; i la segona l’escàndol provocat pel fet que Amina aparegui, a la nit, adormida, a l’habitació d’un foraster, el comte Rodolfo.    
         L’acció se situa en un hostal d’un poble dels Alps suïssos, propietat de Lisa, on confluiran també Amina i Elvino que hi celebren el seu casament civil, Alessio, organitzador de la festa dels nuvis, i el comte Rodolfo que s’hi hostatja. Però les coses es compliquen una mica més quan es descobreix que el comte Rodolfo és en realitat el fill desaparegut del senyor de la contrada, un fet del que s’adona Lisa quan coqueteja amb ell, a la seva habitació, on hi perd un mocador. D’altra banda, la gent del poble parla d’un fantasma que, de nit, deambula pel poble. Lisa denuncia aleshores, davant la sorpresa de tothom, que s’ha trobat Amina a l’habitació de Rodolfo. Malgrat que Teresa, la mare adoptiva d’Amina, defensa la seva innocència, cosa que també fa el comte Rodolfo, tots s’escandalitzen i Elvino, foll de gelosia, trenca el seu compromís amb Amina i opta, per despit, a casar-se amb Lisa.
         Finalment, però, tot s’aclareix: quan Lisa argumenta que ella, a diferència d’Amina, no ha anat mai a l’habitació d’un home, Teresa li mostra el mocador que va oblidar a l’habitació de Rodolfo. Desautoritzada, doncs, l’acusadora, tots els dubtes s’esvaeixen definitivament quan a la nit següent la gent veu Amina caminar perillosament sobre un pont, i proclamar, adormida, el seu amor i el seu dolor pel rebuig d'Elvino. Convençut tothom del somnambulisme de la noia i, per tant, de la seva innocència, Elvino corre a abraçar Amina la qual es convertirà en la seva esposa. 
         La sonnambula és una òpera característica del bel canto que l’extraordinari  melodisme de Bellini converteix en una gran òpera. El somnambulisme respon a aquell Romanticisme que diu que, quan un sentiment és molt intens, no es pot comunicar  amb un discurs racional, i només desbordant la forma convencional del discurs conscient és possible expressar-lo. 

La dramatúrgia de Marco Arturo Marelli  per a La sonnambula

         La tradició identifica La sonnambula amb un espai pintoresc i costumista que emmarca l’amable sentimentalisme de l’anècdota argumental. Marco Arturo Marelli, afortunadament, ho ha evitat amb una escenografia –obra del mateix Marelli- que crea un espai gran, diàfan i lluminós, emmarcat per uns grans finestrals que permeten veure els Alps a què fa referència el llibret de l’òpera.
         Més exactament, l’acció se situa en el gran menjador d’un característic sanatori d’alta muntanya on hi conflueixen tots els personatges i on s’hi produeixen totes les situacions de l’argument. Així Amina, per subratllar el seu origen modest, és una treballadora de la institució però no ho són ni Elvino ni Rodolfo que són personatges adinerats. I allí s’hi celebra la cerimònia del casament civil d’Amina i Elvino, i el posterior banquet nupcial amenitzat per un cor que dirigeix Alvessio i que actua en el petit escenari que hi ha al fons de la sala-menjador. I és a través del finestrals que veurem el somnambulisme d’Amina, i és a la sala on es produiran les corredisses nocturnes dels personatges que complicaran l’acció.
         A través dels grans finestrals, d’altra banda,  es pot veure la naturalesa: les muntanyes i el declinar del dia, o veure també com el paisatge fa de mirall dels sentiments que esclaten a la sala, un recurs molt romàntic.
         La direcció d’actors busca, d’una banda, atreure l’atenció de l’espectador cap a la intriga de l’acció dramàtica, i de l’altra fer evidents els intensos sentiments que s’hi produeixen i, sobretot, fer molt visibles els cantants que els protagonitzen.
         A través dels grans finestrals, d’altra banda,  es pot veure la naturalesa: les muntanyes i el declinar del dia, o veure també com el paisatge fa de mirall dels sentiments que esclaten a la sala, un recurs molt romàntic. Així, per exemple, quan gairebé tots desconfien de l’honestedat d’Amina i la noia es veu difamada per molts i abandonada per Elvino, una tempesta de neu obre els finestrals i irromp en escena.
         La direcció d’actors busca, d’una banda, atreure l’atenció de l’espectador cap a la intriga de l’acció dramàtica, i de l’altra fer evidents els intensos sentiments que s’hi produeixen i, sobretot, fer molt visibles els cantants que els protagonitzen.


En aquesta òpera contarem amb la direcció musical del mestre Daniel Oren i amb les veus de Patricia Ciofi / Annick Massis, Juan Diego Flórez / Celso Albelo, Nicola Ulivieri / Michele Pertusi, Eleonora Buratto / Sabina Puértolas, Gemma Coma-Alabert, Alex Sanmartí i Jordi Casanova. També contarem amb l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.

Aquesta òpera també es representarà els següents dies:

28 i 30 de gener; 1, 4, 5, 8, 11, 14 i 17 de febrer de 2014 a les 20:00h
2 i 9 de febrer de 2014 a les 17.00h