Notícies

LA LLEGENDA DE LA CIUTAT INVISIBLE DE KITEGE

Us recordem que el proper diumenge, 13 d’abril de 2014, a les 17.00 hores, tindrà lloc l’estrena de l’òpera La llegenda de la ciutat invisible de Kitege de N. Rimski-Kórsakov.


Nikolai Rimski-Kórsakov: La llegenda de la ciutat invisible de Kitege
L’argument d’aquesta òpera és llegendari, es basa en un fet històric en la resolució del qual hi intervenen fets sobrenaturals amb la funció d’idealitzar una gesta col•lectiva que dota a la pròpia comunitat d’uns valors exemplars. A La llegenda de la ciutat invisible de Kitege (1907) el fet real és una invasió estrangera en territori rus (els tàrtars, el segle XIII), i entre els fets fabulosos hi ha la mateixa ciutat de Kitege i la miraculosa manera com aquella comunitat sobreviu a la invasió. Els Teatres Imperials del tsar Nicolau II, conscients del valor patriòtic de la llegenda, encomanaren a Rimski-Kórsakov de fer-ne una òpera i decidiren que només es podria representar als Teatres Imperials. El Liceu fou el primer teatre de fora de Rússia on es representà (1926) aquesta òpera.    
El primer acte se situa en el bosc on viu Fevronia, la protagonista de l’òpera, una noia bellíssima i bondadosa que, amb un esperit panteista, viu perfectament integrada en la naturalesa. Quan hi arriba Vsevolod que s’ha perdut mentre caçava i que ha estat ferit en un braç, Fevronia el cura, ell queda fascinat per la bellesa i la personalitat de la noia, i li declara el seu amor. Quan se’n va, l’escuder Pojarok li revela que aquest noi és el fill del príncep Yuri, senyor de la ciutat de Kitege.    
El segon acte té com a protagonista Grichka, un personatge borratxo i asocial, i se situa a la Petita Kitege un suburbi de la Gran Kitege on la població celebra les imminents noces de Fevronia i el príncep. Molt aviat però, la ciutat se sent amenaçada quan un joglar explica que ha vist una verge que plorava per les desgràcies que sobrevindrien a la ciutat i Grichka pronostica que la noia es penedirà aviat del casament. Quan arriben els tàrtars massacren la població, s’apoderen de Fevronia i obliguen Grichka a dir-los com arribar a la Gran Kitege mentre Fevronia prega al Senyor que faci invisible la ciutat.  
El tercer acte  se situa a la Gran Kitege, davant de la Catedral, on el Príncep Yuri i el seu fill Vsevolod esperen l’arribada de la núvia. Qui arriba és el patge Pojarok que explica la destrucció de la Petita Kitege i l’arribada imminent dels tàrtars conduïts per Fevronia (una infàmia que el borratxo Grichka li ha fet creure). El príncep convoca la població a lluitar però, aleshores, un núvol fa desaparèixer Kitege. Quan els tàrtars hi arriben i no veuen la ciutat s’esfondren: primer perquè els dos capitostos tàrtars s’han enfrontat violentament per posseir la noia i, després, perquè en veure Kitege emmirallada en la superfície del llac, fugen a la desbandada. Grichka, que ha estat perdonat per Fevronia, decideix fugir amb ella.
El quart acte és el del retrobament dels dos protagonistes a la Kitege celestial. Primer, Fevronia escolta els signes que li prometen el retrobament amb el príncep. Aquest se li apareix, els dos juren no separar-se mai més i Vsevolod ofereix pa un signe eucarístic a Fevronia abans de dirigir-se junts a la Kitege transfigurada. El darrer quadre se situa a la Kitege eterna, amb els seus habitants excepte Grichka vestits de blanc, que celebren l’alliberament de la ciutat. D’acord amb la funció de la llegenda, la música de Rimski-Kórsakov està inspirada, en bona part, en cants populars russos i en la litúrgia ortodoxa: l’essència de l’ànima russa.

La dramatúrgia de Tcherniakov per a La llegenda de la ciutat invisible de Kitege
La llegenda de la ciutat invisible de Kitege té, alhora, una arrel folklòrica i una arrel èpica que el director rus Dimitri Tcherniakov ha aconseguit integrar perfectament. Per fer-ho, Tcherniakov ha mostrat amb tota la seva cruesa i amb tota la seva vulgaritat la invasió dels tàrtars, de manera que els cants tradicionals del poble de Kitege, plens de pietat i de bondat, adquireixen tot el seu sentit: deixen de ser una pausa amable per convertir-se en una autèntica pregària que respon a l’horror que crea la brutalitat dels invasors. 
En el primer acte, a la idealització de la naturalesa escenografia del mateix Tcherniakov s’hi afegeix la presència d’uns pobres que Fevronia alimenta i ajuda. La comunió amb la naturalesa integra així els més desvalguts en un signe de la bondat de la protagonista.
El segon acte, en canvi, és tot el contrari: si el primer està centrat en Fevronia, en aquest el protagonista és Grichka, un home que en aquesta producció és, a més de borratxo, blasfem, violent i desagradable. I si el primer acte se situava en plena naturalesa, aquest succeeix en un vulgar bar urbà. Els tàrtars que l’assalten són un brutal grup de mercenaris dirigits per un home ric i per un militar cruel que humilien Fevronia i aniquilen aquella comunitat.
El tercer acte se situa en un improvisat hospital de campanya de la Gran Kitege amenaçada pels tàrtars. Quan els seus habitants decideixen morir abans que rendir-se, es ritualitza l’acció: el príncep Yuri els purifica amb l’aigua que ell mateix distribueix i els ofereix vi dos rituals de la litúrgia cristiana mentre es vesteixen de blanc per poder accedir a la Kitege celestial. En l’ interludi es produeix el prodigi de la desaparició de Kitege abans que els tàrtars inundin l’escena buscant, indisciplinats i desorientats, el botí de la Gran Kitege, abans de retirar-se en desbandada.         
El quart acte  se situa novament al bosc on els pobres del primer acte reapareixen per tenir cura de Fevronia, la netegen i vesteixen de blanc amb uns gestos que semblen  amortallar-la i abillar-la per anar a la Kitege celestial. Una Kitege que en aquesta producció suposa un retorn a l’espai del primer acte i al clima de bondat i fraternitat que la invasió estrangera havia volgut destruir. En aquesta mateixa línia, Tcherniakov subratlla especialment la tristesa de Fevronia un nou signe de la seva bondat per no haver aconseguit que Grichka estigués amb ells a la Kitege eterna. 

En aquesta òpera contarem amb la direcció musical del mestre Josep Pons i amb les veus d’Eric Halfvarson, Maxim Aksenov, Svetlana Ignatovich, Dmitry Golovnin, Dimitris Tiliakos, Maria Gortsevskaya, Josep Fadó, Alex Sanmartí, Alexander Tsymbalyuk, Vladimir Ognovenko, Xavier Mendoza, Gennadi Bezzubenkov, Albert Casals, Larisa Yudina i Margarita Nekrasova. També contarem amb l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.


Aquesta òpera també es representarà els següents dies:

16, 22, 26 i 30 d’abril de 2014 a les 20h