Notícies

L'OR DEL RIN

Us recordem que el proper dissabte, 20 d’abril de 2013, a les 20.00 hores, tindrà lloc l’estrena de l’òpera “Das Rheingold” de R. Wagner.

Richard Wagner: Das Rheingold

L’anell del nibelung és un cicle de quatre drames musicals amb text i música de Ricard Wagner que té com a motiu conductor la possessió d’un anell màgic, forjat pel nibelung Alberich, que atorga a qui el posseeix el domini del món. Tots els seus habitants (déus, homes i nibelungs) estan dominats pel desig de posseir l’anell excepte el protagonista: Siegfried, un heroi lliure de les servituds gregàries del poder i de l’or. L’anell del  nibelung consta del pròleg (Das Rheingold), de l’origen (Die Walküre), de la glòria (Siegfried) i dela derrota (Götterdämmerung) d’aquest heroi. Wagner va voler  crear així un mite que no fos una mera anècdota, sinó una faula sobra la naturalesa humana amb un valor universal i intemporal. 

Das Rheingold (“L’or del Rin”), que fa de pròleg, s’inicia amb un preludi que evoca la construcció harmònica del món que sorgeix del caos. Tota la Tetralogia és la història de com l’ambició de Wotan i la cobdícia dels mortals destrueixen aquest ordre natural.
La primera escena se situa al fons del Rin on tres ondines custodien, per encàrrec de Wotan (el rei dels déus) l’or del riu i expliquen al nibelung Alberich que només aquell que renunciï a l'amor podrà forjar l’anell que dóna el poder per dominar el món. Alberich renuncia a l'amor i fuig amb l'or.
La segona escena mostra l’interès de Wotan per l’or i l’anell que ara posseeix Alberich. El necessita perquè havia promès als gegants Fasolt i Fafner que els donaria la deessa Freia com a pagament pel palau que han construït per als déus. Però no pot complir la promesa perquè si ho fa privarà als deus de les pomes de l’eterna joventut que els proporciona cada dia Freia. Wotan i Loge baixen al món dels nibelungs  per recuperar l’anell.
La tercera escena se situa al regne dels nibelungs que Alberich explota tirànicament gràcies a l’anell i a un elm màgic que li permet canviar d’aspecte a voluntat. Loge convenç Alberich que demostri el poder de l’elm transformant-se primer en drac i després en gripau. Quan ja s’ha convertit en gripau, Loge el captura.
A la quarta escena, situada novament  al territori dels déus, Wotan i Loge obliguen  Alberich a lliurar l’or a canvi de deixar-lo en llibertat. Quan Wotan arrabassa a Alberich l’anell, aquest maleeix als que, en el futur, el posseeixin. Per alliberar Freia el gegants exigeixen tot l’or que es necessita per cobrir la deessa i per aconseguir-ho, Wotan ha de lliurar també l’elm i, a demanda d’Erda, deessa de la saviesa, l’anell. Freia queda lliure però la maledicció comença a acomplir-se: Fasolt mata Fafner. Finalment els déus es preparen per entrar a la seva nova llar que pren el nom de Valhalla: l’arc de Sant Martí, que segueix a una tempesta, serveix als deus per accedir-hi. Loge, que sap que el fi dels déus s'acosta, no segueix els altres al Valhalla. 

La dramatúrgia de Robert Carsen per a Das Rheingold    

Robert Carsen ha ideat per a Das Rheingold una dramatúrgia molt sòbria. Evita una escenografia espectacular, un moviment escènic sorprenent o una lectura singular que s’imposi a l’obra. Però aquesta sobrietat no produeix la sensació de pobresa sinó que, al contrari, el que sembla és invitar l’espectador a fixar-se en l’essencial de l’obra. 
L’escenografia és triple, tal i com exigeix l’obra: el fons del Rin, el regne dels déus i el territori dels nibelungs.
La primera escena (fons del riu on viuen les ondines i on es guarda l’or) és gairebé només una franja de llum en el centre d’un espai fosc. El centre de l’atenció es concentra en la ingènua frivolitat de les ondines, i en la rude ambició d’Alberich.
La segona escena se situa a l’espai on s’està construint el Valhalla: per identificar aquest espai en construcció s’ha optat, només, per mitja dotzena de grans blocs de pedra sostinguts per unes grues. La simplicitat regeix el criteri, però la bellesa del resultat és igualment inequívoca.
La tercera escena (situada al regne subterrani dels nibelungs) és igualment una mera franja de llum per on s’hi arrosseguen de quatre grapes els esclaus. Tampoc en aquesta escena es busca cap efectisme i així la conversió d’Alberich en drac només queda al•ludida, sense que la figura d’un drac aproximadament realista hi aparegui. L’essencial d’aquesta escena són, aleshores, les masses d’esclaus que s’arrosseguen com a signe del domini tirànic que, gràcies a l’anell, Alberich hi exerceix.
La quarta escena, situada novament en el territori on s’està construint el Valhalla, acaba amb la processó dels déus que hi accedeixen.  La porta al nou palau té l’aspecte d’un teló de neu que els déus travessen cerimoniosament  i crea la sensació del nou món fresc, pur i bell que a la fi han aconseguit.
La llum i el vestuari completen la posada en escena de l’obra.
I el preludi, amb la seva música progressivament accelerada, està il•lustrat amb homes que caminen cada vegada més ràpidament (d’acord amb la música) fins a córrer. Difícilment es pot deixar d’associar això a la marxa de la història i al sentit d’aquesta evolució. La resta de la tetralogia que dirigirà també  Robert Carsen, completarà alguna d’aquestes imatges i precisarà també el seu sentit.  

En aquesta òpera contarem amb la direcció musical del mestre Josep Pons i amb les veus de Albert Dohmen/Jason Howard, Ralf Lukas, Marcel Reijans/Willem Van der Heyden, Kurt Streit/Francisco Vas, Ain Anger/Friedemann Röhlig, Ante Jerkunica/Bjarni Thor Kristinsson, Andre Shore/Oleg Bryjak, Mikhail Vekua, Mihoko Fujimara/Katarina Karnéus, Erika Wueschner/Sonja Gornik, Ewa Podles/Nadine Weissmann, Lisette Bolle, Maria Hinojosa i Inés Moraleda. També contarem amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.


Aquesta òpera també es representarà els següents dies:

22, 23, 25, 26 i 29 d’abril i 2 de maig de 2013 a les 20:00h
28 d’abril de 2013 a les 17:00h