Notícies

IL PRIGIONERO-SUOR ANGELICA

Us recordem que el proper diumenge, 22 de juny de 2014, a les 17.00 hores, tindrà lloc l’estrena de les òperes Il prigioniero de L. Dallapiccola i Suor Angelica de G. Puccini.


Luigi Dallapiccola: Il prigioniero

L’acció d’Il prigioniero (1949) un sol acte, precedit d’un pròleg se situa a la presó d’un tribunal de la Inquisició durant el regnat de Felip II, en el moment en què, a Flandes, la corona du a terme una duríssima repressió i executa els nobles rebels. En el Pròleg, la mare del presoner explica que cada dia té un malson en què se li apareix Felip II que es transforma en la imatge de la mort. El presoner, en diàleg amb la seva mare, diu que entre els horrors de la seva vida a la presó,  ha escoltat que el carceller li deia «germà». Això li ha retornat l’esperança. Una esperança que creix quan el carceller l’informa que la llibertat s’aproxima. La seva esperança, a més, es confirma definitivament quan veu que el carceller li ha deixat la porta de la cel•la oberta. El presoner fuig, però quan arriba a l’exterior no troba la llibertat sinó el Gran Inquisidor —que és el mateix personatge que el carceller— i s’adona que «l'esperança ha estat la darrera tortura» que ha fet més cruel encara la terrible sentència. El presoner és executat.
La música de Dallapiccola, perfectament ajustada als sentiments angoixats del protagonista, es val parcialment de la tècnica dodecafònica per subratlla-ho.
És la primera vegada que es fa al Liceu.


Giacomo Puccini: Suor Angelica

L’acció de Suor Angelica (1918) un sol acte se situa en un convent italià, a la fi del segle XVII. Tota la  primera part de l’òpera es caracteritza per la conversa de les monges que comenten petits incidents del convent que es resolen amigablement amb paraules piadoses. Aquest  ambient contrasta cruelment amb la gravetat del que li succeeix a Suor Angelica. S’insinua el problema quan les germanes sospiten que la monja pateix perquè des de fa set anys no té cap notícia de la seva família rica i noble i creuen que va ingressar al convent com a càstig. L’arribada de la tia de Suor Angélica, ho trastorna tot. La tia una princesa rica, glacial i implacable  li explica que ha de renunciar per escrit a l’herència familiar perquè la seva germana es pugui casar i aprofiti així la sort d’haver trobat un marit  malgrat  la vergonya que, per culpa d’ella, va caure sobre la seva família. El que havia succeït és que, quan era jove, Suor Angelica havia tingut un fill. La família separà el nen de la mare i reclogué la noia en el convent. Però Suor Angelica només pensa a tornar a veure el seu fill i quan pregunta a la seva tia  com està el nen, ella li respon, fredament, que fa dos anys que és mort. Suor Angelica, desesperada, es pren un verí que ella mateixa ha preparat, per poder retrobar-se així amb el seu fill, al cel. En adonar-se, però, que mor condemnada perquè el suïcidi és un greu pecat, demana a la Verge un senyal que ha estat perdonada. I s’esdevé el miracle: apareix el fill que abraça Suor Angelica abans de morir.  

La dramatúrgia de Lluís Pasqual  per a Il prigioniero i Suor Angelica
La representació d’Il prigioniero i Suor Angelica en un mateix espectacle és estimulant però també difícil.  La dificultat, naturalment, ve de les diferències que hi ha entre les dues òperes: en els arguments, en la sensibilitat, en l’estètica dramàtica i en la musical. Però, alhora, les dues òperes comparteixen un mateix tema: la indefensió de l’individu davant de la crueltat dels tirans.  Lluís Pasqual ha resolt brillantment la qüestió: ha utilitzat una mateixa escenografia Paco Azorín que es caracteritza per les reixes que impedeixen viure amb llibertat. La funció d’aquestes reixes, però, s’adapten als diferents arguments: en el cas d’Il prigioniero és una presó, en el de Suor Angelica, la clausura.  Però la manera  com es fa visible aquesta baluerna que enreixa els protagonistes  llum, moviment de l’escenografia és també diferent: en el cas d’Il prigioniero suggereix el món interior asfixiant, torturat del personatge, en el cas de Suor Angelica el context  conventual de la monja. De fet,  l’obra de Dallapiccola és més intemporal és una obra d’idees, amb personatges sense nom que la de Puccini, que és més costumista, on cada personatge té un nom, un càrrec i una psicologia singulars. Amb aquests recursos, Lluís Pasqual fa evident que la indefensió de les víctimes i la crueltat dels botxins es reitera en circumstàncies i èpoques molt diferents i amb les mateixes conseqüències: la pèrdua de la llibertat,  una dissort que fa insuportable la vida i impossible el futur.


En aquesta òpera contarem amb la direcció musical del mestre Edmond Colomer i amb les veus d’Evgeny Nikitin, Jeanne-Michèle Charbonnet, Robert Brubaker, Albert Casals, Toni Marsol, Maria Agresta/Cristina Pasaroiu, Dolora Zajick, Gemma Coma-Alabert, Marina Rodríguez-Cusí, Itxaro Mentxaca, Auxiliadora Toledano, Anna Tobella, Sandra Ferrandez i Inés Moraleda. També contarem amb l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.


Aquesta òpera també es representarà els següents dies:

25 i 27 de juny; 1 i 4 de juliol de 2014 a les 20h