Notícies

IL BARBIERE DI SIVIGLIA

Us recordem que el proper diumenge, 14 de setembre de 2014, a les 17.00 hores, tindrà lloc l’estrena de l’òpera Il barbiere di Siviglia de G. Rossini.


Gioachino Rossini: Il barbiere di Siviglia

Opera buffa en dos actes. Llibret de Cesare Sterbini bassat en la comèdia homònima de Pierre-Augustin de Beaumarchais.
Estrenada al Liceu el 18 de desembre de 1847. Darrera representació el 30 de juny de 1997 al Teatre Victoria durant la reconstrucció del Teatre.
En una plaça a Sevilla, a l'alba, el Comte Almaviva ha preparat una serenata per a la bella Rosina. Li canta a peu de finestra però ella no apareix. Ell espera i tot d’una s'amaga en sentir que algú s'acosta. És Fígaro, el barber de Sevilla, que fa gala de la seva professió, que li obre totes les portes de la ciutat i li permet participar en totes les intrigues amoroses. Quan arriba reconeix al Comte, però aquest li demana que no reveli el seu nom. Fígaro ho sap tot d'ella: és la pupil•la del doctor Bartolo i el vell vol casar-se amb ella. El Comte, que no vol que Rosina l'accepti a ell per marit per la seva riquesa i els seus títols, pretén fer-se passar per un pobre estudiant, Lindoro. Quan ella es disposa a respondre, la finestra es tanca de cop. Com que el Comte li ha promès una recompensa, Fígaro inventa un pla. El Comte haurà d'entrar a casa de Bartolo vestit de soldat, demanant allotjament. Si a més fingeix estar ebri, el tutor no tindrà cap sospita.
A l'interior de la casa de Bartolo Rosina acaba d'escriure una carta a Lindoro. Apareix Fígaro, però abans que els dos puguin parlar, entra Bartolo. Don Basilio, mestre de música i amic de Bartolo, porta la notícia de l'arribada a Sevilla del Comte Almaviva, enamorat en secret de Rosina, i proposa difamar al Comte per mitjà de rumors infundats. Bartolo prefereix casar-se aquest mateix dia amb Rosina i els dos surten per redactar el contracte matrimonial. Figaro, que ha escoltat la conversa, adverteix a Rosina. Al mateix temps que ella assegura al barber que serà capaç de fer front a aquesta situació, Rosina manifesta alguns dubtes sobre les intencions del jove que ha vist en companyia de Fígaro. Aquest li respon que es tracta d'un parent pobre que no té cap altre defecte que el d'estar bojament enamorat de Rosina. Quan Fígaro suggereix a la jove que escrigui a Lindoro, ella el sorprèn amb la seva carta ja redactada.
Fígaro es disposa a portar-la al seu destinatari. El desconfiat Bartolo acusa Rosina d'haver escrit al seu estimat: els seus dits estan tacats de la tinta, manca una quartilla i ha utilitzat la ploma. El Comte, disfressat de soldat ebri, truca a la porta. Diu a Bartolo que busca allotjament. Quan apareix Rosina, el Comte li revela que ell és Lindoro. Bartolo porta una ordre que l'eximeix de donar allotjament als militars, però el Comte fa volar el paper. En la confusió lliura una nota a Rosina, que ella fa passar per una llista de la bugaderia, per exasperació de Bartolo. Entren la criada Berta i Don Basilio. Fígaro torna informant-los de que el soroll se sent a tota la ciutat. En aquest moment, els soldats truquen a la porta. Tots els personatges tracten d'explicar la situació, creant un caos encara més gran. L'oficial deté al Comte, però quan aquest extreu un document és immediatament alliberat. Bartolo es queda mut d'estupor, després explota de còlera, mentre tots expressen la seva completa confusió davant els esdeveniments.
Bartolo tem que el soldat pogués ser un emissari del Comte d'Almaviva. De nou truquen a la porta. És el Comte, aquest cop disfressat de "Don Alonso", mestre de música, un alumne de Don Basilio, que ha estat enviat pel seu mestre, que està malalt. Per guanyar-se la confiança de Bartolo, declara que ha robat al Comte una nota escrita per Rosina. Amb ella tractarà de convèncer Rosina que el Comte està jugant amb els seus sentiments. Enganyat, Bartolo surt a la recerca de la seva pupil•la per la lliçó de cant. Rosina executa el rondó de la precaució inútil. Mentre Bartolo es desperta, ja que aquesta "música moderna" l'avorreix i canta un exemple de la "música del seu temps". Fígaro ve a afaitar-lo. Bartolo no vol deixar a "Don Alonso" i a Fígaro tot sol amb Rosina, i envia al barber a la recerca dels estris per a l'afaitat. Fígaro aprofita l'ocasió per fer-se amb la clau del balcó, després deixa caure els plats i els gots per cridar l'atenció de Bartolo. Rosina i Lindoro es declaren novament el seu amor. Quan Fígaro comença a afaitar a Bartolo arriba Don Basílio per la lliçó de cant de Rosina. Però els joves li ofereixen una borsa de diners i fan veure que té l'escarlatina perquè es retiri. Fígaro segueix afaitant a Bartolo, mentre Lindoro i Rosina continuen amb el seu pla.
Aquesta mateixa nit, Lindoro i Fígaro entren pel balcó i rapten a Rosina. Bartolo sorprèn el Comte quan parla amb la seva disfressa i esclata novament de còlera. Basilio confessa que ell no coneixia a cap "Don Alonso" i que podia tractar-se del Comte en persona. El tutor encarrega a Basilio que faci venir immediatament al notari, perquè les noces puguin celebrar-se aquesta mateixa nit. Per enganyar a Rosina, Bartolo li mostra la seva carta per Lindoro i li diu que el seu estimat es burla d'ella.
Rosina es desespera. Esclata una tempesta. Quan Fígaro i el Comte entren pel balcó, Rosina acusa Lindoro de voler vendre-la al Comte Almaviva. El Comte es llança als seus peus i revela la seva veritable identitat. Els enamorats expressen la seva alegria, mentre Fígaro els diu que s'afanyin a escapar-se. Quan es disposen a partir, l'escala ha desaparegut. Basilio entra amb el notari. Fígaro aprofita l'ocasió per a les noces de Rosina i el Comte. Arriba Bartolo amb els soldats, però ja és massa tard. El Comte Almaviva revela la seva identitat i anuncia que Rosina és la seva esposa. A Bartolo no li queda altra opció i beneeix el matrimoni. Tots desitgen a la feliç parella amor i fidelitat eternes.
        
En aquesta òpera contarem amb la direcció musical del mestre Giuseppe Finzi i amb les veus de Juan Francisco Gatell / Bogdan Mihai, Carlos Chausson / José Fardilha, Annalisa Stroppa / Ketevan Kemoklidze, Mario Cassi / Lionel Lhote, John Relyea / Dmitry Ulyanov, Manel Esteve i Marisa Martins. També contarem amb l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.


Aquesta òpera també es representarà els següents dies:

16, 18, 19, 20, 22, 23 i 25 de setembre de 2014 a les 20:00h