Notícies

ELISIR D'AMORE

Els informen  que el proper diumenge, 11 de novembre, a les 17.00 hores, tindrà lloc l’estrena de l’òpera “L’elisir d’amore” de G. Donizetti.


Gaetano Donizetti: L’elisir d’amore

         El títol d’aquesta òpera fa referència a l’elixir màgic que enamorà apassionadament a Tristany i a Isolda. Però mentre que els amors de l’òpera de Wagner s’acaben amb una tragèdia, els d’Elisir d’amore,  que és una comèdia romàntica, tenen un final feliç.
         Al centre de L’elisir d’amore hi ha un jove enamorat, Nemorino. Però aquest enamorat no és el galant llest i seductor de les comèdies sinó un noi pagès, que no sap llegir i que no sap seduir. Només sap estimar. Ell dóna el to romàntic que caracteritza aquesta òpera de Donizetti estrenada a Milà el 1832 i al Liceu el 1848.
         Al primer acte se’ns mostren totes les dificultats que acumula Nemorino per  aconseguir l’amor de la seva estimada Adina: la seva timidesa, el seu rival —el sergent Belcore, un milhomes que es vol casar amb Adina—, el desdeny de la seva estimada i, encara, la seva credulitat que el fa confiar en un xarlatà de fira, Dulcamara. Aquest li ven amb tot el cinisme l’elixir que enamorà Isolda i que no és altra cosa que una ampolla amb vi de Burdeus. Nemorino, eufòric per l’alcohol i convençut que l’elixir actuarà abans de vint-i-quatre hores, castiga amb la seva indiferència a Adina. Aquesta, però, reacciona amb un rampell de noia malcriada,  i decideix casar-se, aquella mateixa tarda, amb el sergent Belcore. Nemorino reconeix el seu fracàs.
         El segon acte, però, resol feliçment la història. Quan Nemorino veu que el casament està a punt de celebrar—sense adonar-se que Adina juga a engelosir-lo— demana a Dulcamara més elixir i s’allista a l’exèrcit de Belcore per poder pagar-lo. La notícia, però, de que Nemorino ha heretat una petita fortuna el fa de sobte atractiu a les noies del poble, fet que ell atribueix als efectes de l’elixir. Atabalat per l’alcohol i pels afalacs, no s’adona que Adina —que no sap res de l’herència— se sent ara gelosa i també emocionada en saber que s’ha enrolat per poder comprar més elixir. Quan Nemorino veu, finalment, una llàgrima als ulls d’Adina, comprèn que ella l’estima i tot conflueix en el retrobament feliç del enamorats. 
    La música es tenyeix ocasionalment també de sentiment. És una música amable i festiva, amb uns concertants magnífics i un melodisme delicat i brillant alhora, que troba en la romança Una furtiva lacrima l’expressió més reeixida d’un sentiment que converteix Nemorino en un insòlit amant romàntic en mig d’una opera buffa. 

La dramatúrgia de Mario Gas

En un context monopolitzat per les severes convencions i per la mitologia o l’historicisme de l’opera seria, l’opera buffa representà la irrupció en el escenaris de la vida real: personatges contemporanis i populars que mostraven les preocupacions i les ocupacions ordinàries de la gent, estilitzades per la farsa. La dramatúrgia de Maria Gas intenta retornar-nos la frescor ingènua i autèntica del gènere.
Mario Gas opta per situar l’obra a la Itàlia feixista (1922-1943) de Mussolini on l’amor de Nemorino i Adina aconsegueix semblar una irrupció d’aire fresc i de sentiments reals. L’espai escènic el constitueix un modest pati de veïns amb personatges populars de la Itàlia real. L’acció s’inicia quan comença el dia –s’obren els primers llums, es netegen el carrers i s’obren les botigues– fins que la nit el tanca en una jornada que serà singular només per l’aventura amorosa de Nemorino i Adina en què tots hi hauran participat.
El clima dramàtic —com correspon al gènere— és festiu i divertit,  i el comportament dels personatges alegre, amb un matisat tractament de la indenfensió sentimental de Nemorino que és al centre de l’obra. 


En aquesta òpera contarem amb la direcció musical del mestre Daniele Callegari i amb les veus de Nicole Cabell / Aleksandra Kurzak, Javier Camarena / Rolando Villazón, Àngel Ódena / Joan Martín-Royo, Simone Alberghini / Ambrogio Maestri i Eliana Bayón / Cristina Obregón. També contarem amb l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.

Aquesta òpera també es representarà els següents dies:

16 de novembre de 2012 a les 20:00h
18 de novembre de 2012 a les 17:00h
Repartiment: Nicole Cabell, Javier Camarena, Àngel Ódena, Simone Alberghini i Eliana Bayón.

27 i 30 de maig; i 5 de juny de 2013 a les 20.00h
2 de juny de 2013 a les 17.00h
Repartiment: Aleksandra Kurzak, Rolando Villazón, Joan Martín-Royo, Ambrogio Maestri i Cristina Obregón.