Notícies

CENDRILLON

Us recordem que el proper divendres, 20 de desembre de 2013, a les 20.00 hores, tindrà lloc l’estrena de l’òpera Cendrillon  de J. Massenet.



Jules Massenet: Cendrillon
La Cendrillon de Jules Massenet, que es representa per primera vegada al Liceu,  es basa en el conte de Perrault.
El primer acte planteja el conflicte que revelarà el caràcter dels personatges: el Rei ha convocat un ball per presentar al príncep hereu les noies nobles casadores. La invitació arriba a casa de Mme. de la Haltière —rica, orgullosa i tirànica— que decideix anar-hi amb les dues filles d’un anterior matrimoni —Noémie i Dorothée— i excloure’n Lucette, filla que el seu actual marit Pandolfe va tenir amb una altre dona. Tots s’abillen ostentosament per anar al ball excepte la Ventafocs que canta, resignada, la seva dissort. Quan la noia s’adorm, se li apareix  la fada-padrina que decideix que vagi al ball convertida en la més atractiva de la festa, que dugui unes sabatetes de vidre que evitaran que se la reconegui i que torni sense dilació a casa seva a mitjanit.  
El segon acte és el del ball a la cort. El príncep està trist perquè se sent sol i, malgrat les nombroses noies que ballen davant d’ell per tal d’atreure la seva atenció, les refusa totes. Quan arriba la Ventafocs, el príncep i la noia s’enamoren immediatament. Però ella, quan és mitjanit, se’n va sense que el príncep en conegui ni tan sols el nom.
El tercer acte té dos quadres: el primer mostra la reacció dels personatges en tornar del ball: la Ventafocs, que ha perdut una sabata, lamenta que el que va viure al palau ja sigui només cendra. Quan arriben la madrastra i les seves filles donen del que ha succeït una versió tan falsa, sectària i cruel que el pare decideix abandonar, amb la seva filla, aquella casa. La Ventafocs, però, vol evitar un perjudici al seu pare i decideix marxar sola per morir al bosc de les fades. El segon quadre, es situa en el món màgic i reprodueix els somnis dels enamorats que no poden retrobar-se. Finalment, però, la fada-padrina fa que es reconeguin i que els dos enamorats es jurin amor etern.
En el quart acte retorna la realitat: el pare explica a la Ventafocs que la van trobar mig morta al bosc i li explica el que ella deia quan dormia. La madrastra, aleshores, anuncia que el Rei ha convocat totes les noies per saber a qui pertany la sabata de vidre perduda. La prova es fa al palau reial i a totes les noies els va petita, però a la Ventafocs, en canvi, se li ajusta perfectament al peu, i els dos enamorats es besen feliços de retrobar-se. El pare l’abraça i fins i tot la madrastra acaba anomenant-la «filla!».       
A l’excel•lent música de Massenet, —melodisme i orquestració— hi ressonen estils diferents —Mozart, Weber o Mendelssohn— que s’adapten als personatges i situacions de l’òpera i que la doten d’un notable sentit teatral.

La dramatúrgia de Laurent Pelly per a Cendrillon
Laurent Pelly és uns dels millors directors d’òpera del món com vam poder comprovar al Liceu amb les seves versions de La filla del regiment (2010) i  d’Els contes d’Hoffmann (2013).

Per a Cendrillon Pelly ha ideat un espai escènic (escenografia de Barbara Linburg) que és un homenatge a Charles Perrault, l’autor del conte en què s’inspira l’òpera, perquè les parets estan recobertes pel text de La ventafocs, i la referència al llibre és habitual al llarg de la representació. En aquest espai, que es va transformant en les diverses escenes de l’òpera, els cantants es mouen d’acord amb el ritme que crea la música. Aquest és un dels millors encerts d’aquesta producció convertida així en una mena de brillant ballet en què s’integren meravellosament l’acció escènica i la música de l’orquestra.

D’altra banda, Pelly ha volgut subratllar el caràcter de conte que té Cendrillon. Els vestits dels personatges (vestuari dissenyat pel mateix Pelly)  semblen il•lustracions d’un conte infantil perquè subratlla el caràcter grotesc dels malvats i idealitza el dels personatges positius de la trama. Les escenes màgiques en què intervé la fada-padrina, d’altra banda, aconsegueixen un refinat clima oníric —l’òpera associa aquestes escenes als somnis de la protagonista— fascinant. I, en general, el conjunt té una elegància que fa que la producció sigui realment memorable, divertida i brillant.
 

En aquesta òpera contarem amb la direcció musical del mestre Andrew Davis i amb les veus de Joyce DiDonato / Karine Deshayes, Annick Massis / Mª José Moreno, Alice Coote / Michèle Losier, Ewa Podlés / Doris Lamprecht, Laurent Naouri / Marc Barrard, Cristina Obregón, Marisa Martins i Isaac Galan entre d’altres solistes. També contarem amb l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.

Aquesta òpera també es representarà els següents dies:

23, 27, 28 i 30 de desembre de 2013; 2, 3 i 7 de gener de 2014 a les 20:00h
22 de desembre de 2013 a les 17.00h
5 de gener de 2014 a les 18:00h